T’OFERIM 12 MOTIUS PER ANAR A LA VAGA... EN TENS TU ALGUN MÉS??

Anna, 29 anys. Ja fa anys que treballa en diferents empreses amb contractes temporals i cobrant el salari mínim interprofessional: 633, 30 €. Per pagar el lloguer d’una habitació a Barcelona inverteix la meitat del seu sou.

Ens diuen que un dels objectius de la reforma laboral és eliminar la temporalitat en el treball. La durada del contracte per obra i servei serà de 3 anys, ampliable a 4 per conveni col·lectiu. Així, el govern amplia el temps necessari per passar de contracte temporal a fix, intentant fomentar un nou tipus de contractació (Contrato de Fomento de la Contratación Indefinida), pel qual l’empresari rebrà considerables subvencions i que és fàcilment extingible pel baix cost de l’acomiadament.

Carmen, 54 anys. És mestressa de casa, mai l’han considerat una treballadora. Com pagarà el seu pis de lloguer quan arribi a l’edat de jubilació?

Les mesures del govern per reduir el dèficit congelen les pensions durant el 2011 a més d’1,5 milions de pensionistes a Catalunya, mentre els preus continuen pujant amb greus conseqüències sobre el poder adquisitiu d’aquestes persones.

Pau, 23 anys. Any rere any veu com augmenten les taxes universitàries. Acaba de signar un contracte de pràctiques amb una gran multinacional. No cobra res pel seu treball. Segurament necessitarà fer un màster o un postgrau a preus prohibitius i sense possibilitat d’accedir a beques.

Marc, 22 anys. Combinava els estudis amb una feina a mitja jornada per les tardes i s’ha quedat a l’atur perquè l’empresari va decidir canviar-li el torn al matí.

Amb la reforma laboral, la direcció de l’empresa podrà fixar modificacions en les condicions de treball a la seva voluntat. Això vol dir que l’empresari podrà impulsar canvis en la jornada laboral, en l’horari, en el sistema de retribució, etc., sempre que l’adopció d’aquestes mesures contribueixin a millorar la situació de l’empresa.

Marina, 34 anys. És professora de secundària en un institut del barri de Sant Roc de Badalona. El centre, amb alumnes procedents de famílies amb greus dificultats econòmiques, no rep la inversió necessària per assegurar la qualitat de l’ensenyament públic.

El govern ha reduït una mitjana del 5% els salaris dels treballadors públics i no es cobreixen les vacants necessàries per tenir uns serveis públics de qualitat.

Juanjo, 49 anys. Després d’esgotar l’atur, cobra 420 € mensuals com a ajut pels aturats sense prestació per desocupació. La seva empresa va presentar un Expedient de Regulació d’Ocupació per causes econòmiques.

Amb la reforma, l’empresa pot apel·lar a futurs problemes econòmics per justificar l’acomiadament. Així, s’amplia el poder patronal, ja que qualsevol canvi en els instruments de producció, sistemes o mètodes de treball podrà servir de justificació per acomiadar els treballadors.

Ibrahim, 32 anys. Des que va venir a viure a Catalunya ha treballat temporalment en diferents empreses del sector de la construcció.

Amb la crisi fa mesos que no aconsegueix cap feina i no pot enviar diners a la seva família del Marroc.

Francisco, 60 anys. Fa un any que el van acomiadar de la fàbrica on treballava amb un contracte indefinit des que tenia 18 anys. Porta temps cercant una nova feina però no ho aconsegueix, “és massa gran”. Per l’acomiadament improcedent va rebre una indemnització de 45 dies per any treballat.

Amb la reforma laboral disminueix el preu a pagar per l’empresa: la quantitat de la indemnització per acomiadament improcedent serà de 33 dies de salari per any treballat. Si l’acomiadament és considerat procedent, aquesta indemnització disminuirà, en la majoria de casos, a 20 dies per any treballat. A més a més l’Estat, a través del Foment de Garantia Salarial (FOGASA), subvencionarà amb diners públics part d’aquestes indemnitzacions, restant responsabilitat a la patronal per a fer front a aquestes despeses.

Al conjunt de l’Estat, 5 milions de treballadors i treballadores estan a l’atur.

Irina, 40 anys. Ja fa 2 anys que va deixar la seva Rumania natal per venir a treballar a Barcelona. Com que no té la documentació necessària, ha realitzat múltiples feines sense contracte laboral.

La patronal s’aprofita de la situació irregular d’aquestes persones, comptant amb una mà d’obra barata que, a més, es troba desproveïda dels seus drets com a treballadores.

Manuela, 65 anys. S’acaba de jubilar després d’anys i anys realitzant feines sense contracte laboral. Cobra la pensió mínima no contributiva: 339, 70 € mensuals.

Ara pujaran un altre cop el preu de la llum i és probable que, en un futur, l’obliguin a pagar quan hagi d’utilitzar la sanitat pública. Més d’un 60% dels pensionistes de Catalunya tenen una pensió anual que no arriba al salari mínim interprofessional. A més, el govern preveu ampliar l’edat de jubilació fins als 67 anys.

Antonio i Lucía, 42 i 40 anys. Tenen una filla de 9 anys i fa poc que es van comprar un habitatge. Ara, els 2 a l’atur, no poden fer front al pagament de la hipoteca.

A Barcelona existeixen més de 80.000 pisos buits, però l’Antonio i la Lucía resten pendents que els embarguin el pis.

Marc, 32 anys. Ha aconseguit diferents feines a través d’Empreses de Treball Temporal, totes elles precàries.

Amb la reforma laboral es possibilita que aquestes agències privades de col·locació amb ànim de lucre realitzin tasques que, fins al moment, eren competència exclusiva del Servei d’Ocupació (SOC), com controlar les prestacions de desocupació o determinar les ofertes laborals que les treballadores estan obligades a acceptar, entre d’altres atribucions. Es tracta d’un nou pas cap a la privatització del sector públic, permetent que les ETT’s s’enriqueixin mitjançant la regulació del mercat laboral.

ETS COM LA MANUELA, L’ANNA, EL PAU O L’IBRAHIM? ET SENTS IDENTIFICAT AMB ALGUNA D’AQUESTES HISTÒRIES??

SEGUR QUE SÍ!!!

SUMA’T A LA VAGA GENERAL!! PER LA NOSTRA DIGNITAT COM A TREBALLADORES, PERQUÈ SI NO HI ANEM LES RETALLADES EN DRETS SOCIALS CONTINUARAN... PERQUÈ JA SOBREN ELS MOTIUS!!!

VINE A L’ASSEMBLEA SOCIAL DEL CLOT-CAMP DE L’ARPA AMB ELS TEUS VEÏNS I VEÏNES!!!

assembleasocialclotcampdelarpa@gmail.com

assembleasocialclotcampdelarpa.blogspot.com

Ens sobren els motius

PER QUÈ HEM D’ANAR A LA VAGA GENERAL?

Ja fa uns quants anys que estem patint els efectes d’una crisi econòmica que no hem originat nosaltres, les treballadores, els pensionistes, les mestresses de casa, els immigrants, els estudiants, les precàries... Ens han fet pagar els plats trencats d’un sistema econòmic depredador. Els bancs i caixes que s’han estat enriquint a costa de negociar amb les nostres vides (hipoteques, crèdits...) s’han embutxacat milers de milions d’euros de diner públic gràcies a les donacions d’una administració que, no contenta amb aquests regals al sistema financer, ens ha imposat una sèrie de mesures encaminades a retallar el nostre poder adquisitiu i, el que ens sembla més greu, a suprimir determinats drets socials i polítics que s’havien aconseguit gràcies a les lluites de les nostres mares i els nostres avis.

Anys i anys de retallades d’impostos que només han notat els més rics, els que tenen més, els mateixos que impunement evadeixen l’hisenda pública en paradisos fiscals de països llunyans. Ens van colar la retirada de l’impost de successions i de patrimoni. A qui beneficia aquestes mesures? Quin és el nostre patrimoni? Què podem succeir nosaltres?

Entre 1999 i 2008 les majors empreses espanyoles van augmentar els seus beneficis nets un 73%, quasi el doble de la mitjana dels països de la Unió Europea, mentre que els costos laborals (allò que costa un treballador a un empresari) només van augmentar en aquest mateix període en un 3,7%, quasi cinc punts menys que als països de la UE.

Quina fou una de les mesures que el govern central ens va vendre per frenar la crisi? Us en recordeu? La pujada de l’IVA en un 2%. A qui afecta aquest increment? A tots nosaltres: als que comprem tot allò que considerem necessari (la nostra roba, el nostre menjar o uns pocs capricis que ens podem permetre).

El rebut de la llum s’ha apujat en aquest any en més d’un 7%. Ara ens ve un altre increment d’un 4,8%. Fins on estem disposats a aguantar?

Ja portem un temps escoltant allò del copagament sanitari, que només serà un euro, que la sanitat pública està col·lapsada... Quina és la seva proposta? Que paguem per un servei públic. Ja ho fem: col·laborant tots amb el nostre sistema de protecció social que, poc a poc, estem perdent. No es plantegen la millora de les condicions laborals dels companys de la sanitat o l’augment de les inversions públiques en aquest sector. Això sí, continuem pagant, a costa dels pressupostos generals, la despesa militar o sostenint la Casa Reial i l’Església.

Ens imposen reformes al món de l’ensenyament perquè, segons diuen, s’ha de racionalitzar. I què significa això? L’aplicació de lògiques empresarials a un altre servei públic com és el de l’educació, tant als nivells de primària i secundària com a l’universitari.

Mentrestant ens retallen les beques d’estudi i investigació, augmenten les taxes o precaritzen el treball dels i les educadores.

Ens congelen les pensions, retallen els sous als funcionaris públics. Ara parlen d’allargar l’edat de jubilació. No tenen prou amb que treballem dels 16 als 65 anys!! No tenen prou amb que ens trenquem l’esquena durant 50 anys, a que ens cremem els ulls durant 50 anys.

Ens van dir que compréssim un habitatge, que ens hipotequéssim durant gran part de la nostra vida, que una casa era un valor segur, que sempre seria nostre. Ara ens desallotgen, ens desnonen, ens embarguen. I ho fan els mateixos que ens han portat a aquesta situació, els mateixos bancs que ens han robat els nostres sous i que han rebut els regals de l’Estat.

Quina serà la pròxima jugada? Què volen aquesta gent que ja no truquen de matinada? Què esperem?

De què han servit tants anys de pacte social, d’enteniment amb uns autodenominats governs d’esquerres? De què han servit tants dinars i sopars de negocis entre algunes cúpules sindicals i les organitzacions empresarials?

És l’hora del conflicte, del conflicte col·lectiu per excel·lència: de la VAGA GENERAL. Si nosaltres no diem prou, qui ho farà? Si no sortim al carrer per aturar aquesta ofensiva antipopular i antisocial, qui ho farà? Si no exercim un dels nostres drets com és el de la VAGA GENERAL, qui ho farà?

Per RÀBIA, per DIGNITAT, per MEMÒRIA HISTÒRICA, pel NOSTRE FUTUR.

Perquè n’estem farts, perquè no volem que altres decideixen per nosaltres, que altres juguin amb les nostres vides:

- amb la nostra EDUCACIÓ, amb la dels nostres fills o amb la dels cosins del veí del cinquè quarta...

- amb la nostra SANITAT, amb la dels avis que s’han trencat l’esquena treballant o amb la d’aquells que vingueren d’Andalusia, el Senegal o Bolívia...

- amb les nostres PENSIONS, la de les nostres mares o la del cambrer que em serveix un tallat amb espumeta al bar de la cantonada...

- en definitiva, amb els nostres DRETS, que tants anys de lluita, de repressió, d’empresonaments, de tortures, de sang ens han costat. Ni un pas enrere, TOTS AL CARRER, TOTES A LA VAGA GENERAL

COM POTS PARTICIPAR DE LA VAGA GENERAL?

Vine a l’Assemblea Social del Clot-Camp de l’Arpa!

Apropa’t als sindicats, a les assemblees de barri, als comitès de vaga, organitza’t, lluita, exigeix-los honestedat i compromís amb les classes populars.

Difon assemblees al teu centre de treball o d’estudi per convocar la Vaga General, per organitzar piquets que garanteixin aquest dret, per fer sentir als teus companys que no esteu sols, que som molts.

Si tens menors en edat escolar no els portis a l’escola o l’institut: ajuda als companys de l’ensenyament a que facin vaga.

No acudeixis als centres de salut o hospitals si no és per una urgència mèdica: ajuda als companys de la sanitat a que facin vaga.

Intenta no agafar el bus, el metro, el tren, el tramvia o el bicing. S’han de parar els transports públics, participem de les aturades dels companys del transport.

No compris el diari. Informa’t per internet: www.29-s.net

No acudeixis als comerços, els supermercats o les botigues. Ja tindrem més dies. Que aquests companys també puguin exercir el seu dret a la Vaga.

Pren-te el teu cafè del matí a casa, dina i sopa a casa. O millor, fes-ho al carrer, amb nosaltres. I que també ens acompanyin les cambreres, els treballadors de bars, cafeteries i restaurants.

PRENEM ELS CARRERS, APROPIEM-NOS DE LES PLACES

QUE LA NOSTRA VEU S’ALCI CLARA I FORTA

TOTHOM A LA VAGA GENERAL

Crònica de la xerrada-debat sobre la reforma laboral

El passat dimarts 21 més d'una trentena de persones assistiren a la xerrada-debat contra la reforma laboral que es realitzà a l'Ateneu del Clot la Farinera.

La xerrada s'inicià amb l'exposició per part de Albert Recio, professor d'economia de la UAB, dels motius que han conduit a la crisi, destacant en el cas de l'economia de l'estat espanyol el recolzament sobre el sector de la construcció i com aquest havia davallat des del 2007. Tot seguit, Marc Faustino, assessor laboral, explicà quines són les principals novetats i retallades de drets que incorpora la reforma laboral.

La xerrada clogué amb un torn de paraules molt participatiu i amb el recordatori dels propers actes: dissabte 25 paradeta informativa i especialment dimarts 28, el dia del CERCAVILA pel barri.

Programa d'actes al barri per preparar la vaga general!