Ens sobren els motius

PER QUÈ HEM D’ANAR A LA VAGA GENERAL?

Ja fa uns quants anys que estem patint els efectes d’una crisi econòmica que no hem originat nosaltres, les treballadores, els pensionistes, les mestresses de casa, els immigrants, els estudiants, les precàries... Ens han fet pagar els plats trencats d’un sistema econòmic depredador. Els bancs i caixes que s’han estat enriquint a costa de negociar amb les nostres vides (hipoteques, crèdits...) s’han embutxacat milers de milions d’euros de diner públic gràcies a les donacions d’una administració que, no contenta amb aquests regals al sistema financer, ens ha imposat una sèrie de mesures encaminades a retallar el nostre poder adquisitiu i, el que ens sembla més greu, a suprimir determinats drets socials i polítics que s’havien aconseguit gràcies a les lluites de les nostres mares i els nostres avis.

Anys i anys de retallades d’impostos que només han notat els més rics, els que tenen més, els mateixos que impunement evadeixen l’hisenda pública en paradisos fiscals de països llunyans. Ens van colar la retirada de l’impost de successions i de patrimoni. A qui beneficia aquestes mesures? Quin és el nostre patrimoni? Què podem succeir nosaltres?

Entre 1999 i 2008 les majors empreses espanyoles van augmentar els seus beneficis nets un 73%, quasi el doble de la mitjana dels països de la Unió Europea, mentre que els costos laborals (allò que costa un treballador a un empresari) només van augmentar en aquest mateix període en un 3,7%, quasi cinc punts menys que als països de la UE.

Quina fou una de les mesures que el govern central ens va vendre per frenar la crisi? Us en recordeu? La pujada de l’IVA en un 2%. A qui afecta aquest increment? A tots nosaltres: als que comprem tot allò que considerem necessari (la nostra roba, el nostre menjar o uns pocs capricis que ens podem permetre).

El rebut de la llum s’ha apujat en aquest any en més d’un 7%. Ara ens ve un altre increment d’un 4,8%. Fins on estem disposats a aguantar?

Ja portem un temps escoltant allò del copagament sanitari, que només serà un euro, que la sanitat pública està col·lapsada... Quina és la seva proposta? Que paguem per un servei públic. Ja ho fem: col·laborant tots amb el nostre sistema de protecció social que, poc a poc, estem perdent. No es plantegen la millora de les condicions laborals dels companys de la sanitat o l’augment de les inversions públiques en aquest sector. Això sí, continuem pagant, a costa dels pressupostos generals, la despesa militar o sostenint la Casa Reial i l’Església.

Ens imposen reformes al món de l’ensenyament perquè, segons diuen, s’ha de racionalitzar. I què significa això? L’aplicació de lògiques empresarials a un altre servei públic com és el de l’educació, tant als nivells de primària i secundària com a l’universitari.

Mentrestant ens retallen les beques d’estudi i investigació, augmenten les taxes o precaritzen el treball dels i les educadores.

Ens congelen les pensions, retallen els sous als funcionaris públics. Ara parlen d’allargar l’edat de jubilació. No tenen prou amb que treballem dels 16 als 65 anys!! No tenen prou amb que ens trenquem l’esquena durant 50 anys, a que ens cremem els ulls durant 50 anys.

Ens van dir que compréssim un habitatge, que ens hipotequéssim durant gran part de la nostra vida, que una casa era un valor segur, que sempre seria nostre. Ara ens desallotgen, ens desnonen, ens embarguen. I ho fan els mateixos que ens han portat a aquesta situació, els mateixos bancs que ens han robat els nostres sous i que han rebut els regals de l’Estat.

Quina serà la pròxima jugada? Què volen aquesta gent que ja no truquen de matinada? Què esperem?

De què han servit tants anys de pacte social, d’enteniment amb uns autodenominats governs d’esquerres? De què han servit tants dinars i sopars de negocis entre algunes cúpules sindicals i les organitzacions empresarials?

És l’hora del conflicte, del conflicte col·lectiu per excel·lència: de la VAGA GENERAL. Si nosaltres no diem prou, qui ho farà? Si no sortim al carrer per aturar aquesta ofensiva antipopular i antisocial, qui ho farà? Si no exercim un dels nostres drets com és el de la VAGA GENERAL, qui ho farà?

Per RÀBIA, per DIGNITAT, per MEMÒRIA HISTÒRICA, pel NOSTRE FUTUR.

Perquè n’estem farts, perquè no volem que altres decideixen per nosaltres, que altres juguin amb les nostres vides:

- amb la nostra EDUCACIÓ, amb la dels nostres fills o amb la dels cosins del veí del cinquè quarta...

- amb la nostra SANITAT, amb la dels avis que s’han trencat l’esquena treballant o amb la d’aquells que vingueren d’Andalusia, el Senegal o Bolívia...

- amb les nostres PENSIONS, la de les nostres mares o la del cambrer que em serveix un tallat amb espumeta al bar de la cantonada...

- en definitiva, amb els nostres DRETS, que tants anys de lluita, de repressió, d’empresonaments, de tortures, de sang ens han costat. Ni un pas enrere, TOTS AL CARRER, TOTES A LA VAGA GENERAL

COM POTS PARTICIPAR DE LA VAGA GENERAL?

Vine a l’Assemblea Social del Clot-Camp de l’Arpa!

Apropa’t als sindicats, a les assemblees de barri, als comitès de vaga, organitza’t, lluita, exigeix-los honestedat i compromís amb les classes populars.

Difon assemblees al teu centre de treball o d’estudi per convocar la Vaga General, per organitzar piquets que garanteixin aquest dret, per fer sentir als teus companys que no esteu sols, que som molts.

Si tens menors en edat escolar no els portis a l’escola o l’institut: ajuda als companys de l’ensenyament a que facin vaga.

No acudeixis als centres de salut o hospitals si no és per una urgència mèdica: ajuda als companys de la sanitat a que facin vaga.

Intenta no agafar el bus, el metro, el tren, el tramvia o el bicing. S’han de parar els transports públics, participem de les aturades dels companys del transport.

No compris el diari. Informa’t per internet: www.29-s.net

No acudeixis als comerços, els supermercats o les botigues. Ja tindrem més dies. Que aquests companys també puguin exercir el seu dret a la Vaga.

Pren-te el teu cafè del matí a casa, dina i sopa a casa. O millor, fes-ho al carrer, amb nosaltres. I que també ens acompanyin les cambreres, els treballadors de bars, cafeteries i restaurants.

PRENEM ELS CARRERS, APROPIEM-NOS DE LES PLACES

QUE LA NOSTRA VEU S’ALCI CLARA I FORTA

TOTHOM A LA VAGA GENERAL