Anna, 29 anys. Ja fa anys que treballa en diferents empreses amb contractes temporals i cobrant el salari mínim interprofessional: 633, 30 €. Per pagar el lloguer d’una habitació a Barcelona inverteix la meitat del seu sou.
Ens diuen que un dels objectius de la reforma laboral és eliminar la temporalitat en el treball. La durada del contracte per obra i servei serà de 3 anys, ampliable a 4 per conveni col·lectiu. Així, el govern amplia el temps necessari per passar de contracte temporal a fix, intentant fomentar un nou tipus de contractació (Contrato de Fomento de la Contratación Indefinida), pel qual l’empresari rebrà considerables subvencions i que és fàcilment extingible pel baix cost de l’acomiadament.
Carmen, 54 anys. És mestressa de casa, mai l’han considerat una treballadora. Com pagarà el seu pis de lloguer quan arribi a l’edat de jubilació?
Les mesures del govern per reduir el dèficit congelen les pensions durant el 2011 a més d’1,5 milions de pensionistes a Catalunya, mentre els preus continuen pujant amb greus conseqüències sobre el poder adquisitiu d’aquestes persones.
Pau, 23 anys. Any rere any veu com augmenten les taxes universitàries. Acaba de signar un contracte de pràctiques amb una gran multinacional. No cobra res pel seu treball. Segurament necessitarà fer un màster o un postgrau a preus prohibitius i sense possibilitat d’accedir a beques.
Marc, 22 anys. Combinava els estudis amb una feina a mitja jornada per les tardes i s’ha quedat a l’atur perquè l’empresari va decidir canviar-li el torn al matí.
Amb la reforma laboral, la direcció de l’empresa podrà fixar modificacions en les condicions de treball a la seva voluntat. Això vol dir que l’empresari podrà impulsar canvis en la jornada laboral, en l’horari, en el sistema de retribució, etc., sempre que l’adopció d’aquestes mesures contribueixin a millorar la situació de l’empresa.
Marina, 34 anys. És professora de secundària en un institut del barri de Sant Roc de Badalona. El centre, amb alumnes procedents de famílies amb greus dificultats econòmiques, no rep la inversió necessària per assegurar la qualitat de l’ensenyament públic.
El govern ha reduït una mitjana del 5% els salaris dels treballadors públics i no es cobreixen les vacants necessàries per tenir uns serveis públics de qualitat.
Juanjo, 49 anys. Després d’esgotar l’atur, cobra 420 € mensuals com a ajut pels aturats sense prestació per desocupació. La seva empresa va presentar un Expedient de Regulació d’Ocupació per causes econòmiques.
Amb la reforma, l’empresa pot apel·lar a futurs problemes econòmics per justificar l’acomiadament. Així, s’amplia el poder patronal, ja que qualsevol canvi en els instruments de producció, sistemes o mètodes de treball podrà servir de justificació per acomiadar els treballadors.
Ibrahim, 32 anys. Des que va venir a viure a Catalunya ha treballat temporalment en diferents empreses del sector de la construcció.
Amb la crisi fa mesos que no aconsegueix cap feina i no pot enviar diners a la seva família del Marroc.
Francisco, 60 anys. Fa un any que el van acomiadar de la fàbrica on treballava amb un contracte indefinit des que tenia 18 anys. Porta temps cercant una nova feina però no ho aconsegueix, “és massa gran”. Per l’acomiadament improcedent va rebre una indemnització de 45 dies per any treballat.
Amb la reforma laboral disminueix el preu a pagar per l’empresa: la quantitat de la indemnització per acomiadament improcedent serà de 33 dies de salari per any treballat. Si l’acomiadament és considerat procedent, aquesta indemnització disminuirà, en la majoria de casos, a 20 dies per any treballat. A més a més l’Estat, a través del Foment de Garantia Salarial (FOGASA), subvencionarà amb diners públics part d’aquestes indemnitzacions, restant responsabilitat a la patronal per a fer front a aquestes despeses.
Al conjunt de l’Estat, 5 milions de treballadors i treballadores estan a l’atur.
Irina, 40 anys. Ja fa 2 anys que va deixar la seva Rumania natal per venir a treballar a Barcelona. Com que no té la documentació necessària, ha realitzat múltiples feines sense contracte laboral.
La patronal s’aprofita de la situació irregular d’aquestes persones, comptant amb una mà d’obra barata que, a més, es troba desproveïda dels seus drets com a treballadores.
Manuela, 65 anys. S’acaba de jubilar després d’anys i anys realitzant feines sense contracte laboral. Cobra la pensió mínima no contributiva: 339, 70 € mensuals.
Ara pujaran un altre cop el preu de la llum i és probable que, en un futur, l’obliguin a pagar quan hagi d’utilitzar la sanitat pública. Més d’un 60% dels pensionistes de Catalunya tenen una pensió anual que no arriba al salari mínim interprofessional. A més, el govern preveu ampliar l’edat de jubilació fins als 67 anys.
Antonio i Lucía, 42 i 40 anys. Tenen una filla de 9 anys i fa poc que es van comprar un habitatge. Ara, els
A Barcelona existeixen més de 80.000 pisos buits, però l’Antonio i la Lucía resten pendents que els embarguin el pis.
Marc, 32 anys. Ha aconseguit diferents feines a través d’Empreses de Treball Temporal, totes elles precàries.
Amb la reforma laboral es possibilita que aquestes agències privades de col·locació amb ànim de lucre realitzin tasques que, fins al moment, eren competència exclusiva del Servei d’Ocupació (SOC), com controlar les prestacions de desocupació o determinar les ofertes laborals que les treballadores estan obligades a acceptar, entre d’altres atribucions. Es tracta d’un nou pas cap a la privatització del sector públic, permetent que les ETT’s s’enriqueixin mitjançant la regulació del mercat laboral.
ETS COM LA MANUELA, L’ANNA, EL PAU O L’IBRAHIM? ET SENTS IDENTIFICAT AMB ALGUNA D’AQUESTES HISTÒRIES??
SEGUR QUE SÍ!!!
SUMA’T A LA VAGA GENERAL!! PER LA NOSTRA DIGNITAT COM A TREBALLADORES, PERQUÈ SI NO HI ANEM LES RETALLADES EN DRETS SOCIALS CONTINUARAN... PERQUÈ JA SOBREN ELS MOTIUS!!!
VINE A L’ASSEMBLEA SOCIAL DEL CLOT-CAMP DE L’ARPA AMB ELS TEUS VEÏNS I VEÏNES!!!
assembleasocialclotcampdelarpa@gmail.com
assembleasocialclotcampdelarpa.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada